Sóc un cérvol ferit
pel teu arc d'amor...
l'amor sense nom;
l'estrany i obscur amor!
Cau una pluja de pètals
dels últims rosers,
mentre plora la ciutat
amb l'enyor dels adéus.
Altres cossos tindran també
ribes acollidores,
paratges tebis i humits,
dolçament amargs.
Però no n'hi haurà cap com el teu:
minaret i obelisc,
pal de vaixell robust,
ulls de perla captiva,
carícia d'arpegi als dits,
amor qui em prens la vida...
Carícia d'arpegi als dits,
amor qui em prens la vida...