Quan sola sola caminant pel bosc,
a un punt t'aturaràs malinconiosa,
la carícia del vent entre les fulles
per a mi te diurà: Cor meu, cor meu!
Quant davallant lo sol a la marina,
les muntanyes se tinyin de violeta
i al cor te pesa una secreta pena,
lo sospir de la mar te diu: Cor meu, cor meu!
Quan seuràs pensarosa a prop del foc
i del meu somni no hi haurà que cendra,
dolça una veu vistida de silenci
al teu cor picarà: Cor meu, cor meu!