Camins, que ara s’esvaeixen.
Camins, que hem de fer sols.
Camins, vora les estrelles.
Camins, que ara no hi són.
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara són dos fills del sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses,
Camins, ja son nous.
No és senzill saber cap on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, que ara s’esvaeixen.
Camins, que es fa fer sol.
Camins, vora les estrelles.
Camins, que ja són nous.