Si fos lluna pàl·lida d'Agost,
dama blanca de la nit...
La soledat... La soledat...
I portés el ressò d'un claustre antic
i una brisa nova del mar...
La llibertat... La llibertat!
Aniríem ben nus
trepitjant l'herba tendra;
adoraríem el sol,
invocaríem la pluja
trobant l'origen de ser
i l'essència de tot
per camins del capvespre...
Si fos lluna pàl·lida d'Agost,
dama blanca de la nit...
La soledat... La llibertat...
Aniríem ben nus
trepitjant l'herba tendra;
adoraríem el sol,
invocaríem la pluja
trobant l'origen de ser
i l'essència de tot
per camins del capvespre...