Fa olor a aire de primavera,
tinc alèrgia al cor,
vaig cantant per la carretera,
de copilot porto el sol.
I a mi no em fa falta estrella
que em porto fins al teu portal,
com ahir estava borratxo
vaig anar tirant molles de pa.
Vaig caminant per la vida, sense pausa, però sense pressa
procurant no fer soroll, vestit amb un somriure,
sense complexe ni temors,
canto rumbre de colors
i el plorar no em fa mal sempre i quan tu no ploris.
I el milindri a mi em diuen
en el món calé
perquè al agafar la meva guitarra
se m'en van sols els peus.
I aquest any li demano al cel (vinga som-hi)
la salud de l'anterior
no necessito diners,
vaig sobrat en el amor.
Vaig caminant per la vida, sense pausa, però sense pressa
procurant no fer soroll, vestit amb un somriure,
sense complexe ni temors,
canto rumbre de colors
i el plorar no em fa mal sempre i quan tu no ploris.
I no vull amors, no corresposos,
no vull guerres,
no vull amics
que no m'estimin sense els meus galons.
No em tiris flors
ni falses mirades d'inexpressió
que no diuen res
del cor que me les proposa.
Vaig caminant per la vida, sense pausa, però sense pressa
procurant no fer soroll, vestit amb un somriure,
sense complexe ni temors,
canto rumbre de colors
i el plorar no em fa mal sempre i quan tu no ploris.