Tenia només que un amic
I m’ho han matat
Era més que ell
Era un poc jo
Crec que matant-li
També m’han matat
I de nit ploro
Però hom no ho sap
Era el company meu
Era l'amic meu
Pobre vell company
Del meu humil país
Recordo la seva cara
A l'esguard generós
Teníem la mateixa edat
I érem feliços
Amic, pobre amic meu
Tornaré a veure
L'amigable somriure teu
en la immensitat?
Era el company meu
Era l'amic meu
Escolto la balada
De la Mort, de la Vida
El vent de la frontera
Vol consolar els meus plors
Però l'aigua del riu
Té colors estranys
Tanmateix, als boscos
Un concert misteriós
M’ha dit que cal guardar
L'esperança per sempre
Perquè aquests que han edificat
Plegats, un univers
Es trobaran de nou
Perquè ho han merescut
Ai, vell camarada meu
Company meu, amic meu
Mentre les terres fredes
De nit et parlo
I el teu greu silenci
És un mal tan cruel
Que sento la teva presència
A vegades al fons del cel