Quines sorpreses que ens dóna la vida:
Trobar-te al bell mig del carrer...
Va ser una espurna dins el meu equilibri,
Dinamita que va esclatar.
Et vaig veure una mica més prim,
Tot fou mirar-te i esfondrar-me.
Vaig creure que eres un afer perfet:
Anava errada un altre cop!
[Tornada:]
Com prova tot, amor meu? Com prova tot?
Era el silenci
La pregunta entre tu i jo...
Què n'ets, de feliç, mon tresor? Sense mentir:
Perquè a la meva porta
L'amor no hi ha tornat pas mai?
[Tornada]
Va ser una trobada tant breu
Que no vaig poder sincerar-me
I dir-te que t'he enyorat
Com no ho havia mai imaginat.
I d'ençà, com l'escuma
Creix la por de restar sola,
Car no he trobat pas algú
Qui m'ompli com tu ho fas.
[Tornada]
Car el temps ha estat un aliat,
Tot madurant aquest amor:
No hauríem d'haver-nos separat pas...
Va ser una errada: ara ho sé...