Li agraden els lilàs del meu jardí;
M'encanta veure'l volar-hi.
No és pus que una petita boleta peluda
I em pregunto com és que en pot, de volar...
Un món sense ell,
Esglaio en pensar com seria
I imagino la meva angoixa...
Seria una nova forma de solitud.
Mes ara com ara, sóc al meu jardí
I veig els núvols navegar amb l'oreig.
Em sento feliç tot esclotant
El brum dels abellots.
És prou absurd, aquest matí d'Estiu,
Pensar que podríem viure atrapats
Dins un món on tot canvia
Massa prest, per què els abellots s'hi adaptin.
De la farigola a les campanetes,
Del jacint als lliris dobles...
Oh, com m'encisa veure
El seu vol més bé maldestre i erràtic!
Mes ara com ara, sóc al meu jardí
I veig els núvols navegar amb l'oreig.
Em sento feliç tot esclotant
El brum dels abellots.
Sí, ara com ara, sóc al meu jardí
I veig els núvols navegar amb l'oreig.
Em sento feliç tot esclotant
El brum dels abellots.
Oh sí, ara com ara hi sóc, al meu jardí,
I veig els núvols navegar amb l'oreig.
Em sento trista per tots els qui mai
No sentiran el brum dels abellots...