Entenc que el temps ja no transcorre pas;
dius que no en té pas, de gràcia, estimar així.
Tot va ésser tan bonic, però va volar vers l'infinitat,
tan semblant a les papallones d'un jardí...
I és ara, que tornes
i balances allò que jo sentia per algú altre
que, esquinçat entre dos mons,
sé que n'estic, d'enamorat, mes encara no sé pas de qui.
No sé pas dir què ha canviat
però res en resta, d'igual;
una nit estranya la gent s'assepara
i queda renyida.
Tu intentes provar que tot entre nosaltres ha mort;
mes les papallones sempre tornen
i el teu jardí sóc jo...
Entenc que el temps ja no transcorre pas;
dius que no en té pas, de gràcia, estimar així.
Tot va ésser tan bonic, però va volar vers l'infinitat,
tan semblant a les papallones d'un jardí...
I és ara, que tornes
i balances allò que jo sentia per algú altre
que, esquinçat entre dos mons,
sé que n'estic, d'enamorat, mes encara no sé pas de qui.
No sé pas dir què ha canviat
però res en resta, d'igual;
una nit estranya la gent s'assepara
i queda renyida.
Tu intentes provar que tot entre nosaltres ha mort;
mes les papallones sempre tornen
i el teu jardí sóc jo...
No sé pas dir què ha canviat
però res en resta, d'igual;
una nit estranya la gent s'assepara
i queda renyida.
Tu intentes provar que tot entre nosaltres ha mort;
mes les papallones sempre tornen
i el teu jardí sóc jo...
Sempre tornen
i el teu jardí sóc jo...