Bongiòrno, Rò... [Italian translation]

Ròsa, si chiòve ancòra,

nun t’ ammalincunì,

ca, d’o bontiémpo, ll’ òra

sta pròssema a vvenì.

Nun vide? ‘E luce ‘e sòle

lùceno ‘e st’ acqua ‘e file;

è ‘a mòrte d’e vviòle,

so’ ‘e llàcreme d’Abbrile.

Ma mo, cchiù frésca e fina

ll’ aria se tòrna a ffà...

Meh!... A st’ aria d‘a matina,

Ròsa, te può affaccià,

Arape ‘e llastre: arape

‘sta vócca piccerélla

addo‘ sulo ce cape

nu vaso o na resélla.

Canta; chist’ è ‘o mumènto;

tu cante e io, chianu chiano,

me faccio ‘a barba e sènto,

cu nu rasulo ‘mmano.

E penzo; “ ‘A ì’ ccà; s’ affaccia...

M’ ha visto... Me saluta...”

E, c‘o sapóne ‘nfaccia,

dico: — Bongiòrno, Rò!...