Que en tenia de pena
I em conmovia el plor la qui vullguera
Que no tine pedra al cor
I esvolotades amb dures ales
Duien les aus les noves
D'un a l'altra torre
I com s'esparverava l'anima meua
En sentir l'esbart
Que em portà benaurança
Quan brollaven els planys
Del pit d'aquell que jo vaig estimar
M'ofegava en precs callats
I deixa´'m si vull plorar
Perquè és la meua tristor
I els laments que no entengues
Deixa'ls, que no són pocs
I si vols plorar
Perquè del teu pesar ningú no en sap
I qui sap és perquè ho vol
En teniem somriure de praderia
I als monts esguard
Tu al brancatge i jo al fullam
I quan ferida de mort me n'estremia
El qui m'estimara, no volia la vida
I ambels ulls resseguira el vol dels corbs
Ai gran desestimat, les sagetes van per als dos
No et confie bondat
Perquè no et vull i no t'ho amagat
Tu no em vols i el món no es cau
I es un secret a crits i clams
Que no ens importa i prou