Si poguessis volar, jo sé que no tornaries.
Només volies anar al cel blau, al cel blau, ben i ben blau.
Encara no has recordat pas què és la tristor i just ara has començat a comprendre el dolor.
Fins i tot els sentiments que jo sento per a tu ara em costa expressar-los en mots reals.
T'has despertat d’un somni a un món desconegut.
Desplega les teves ales ara mateix i alça a volar!
Si poguessis volar, jo sé que no tornaries.
Només volies anar a aquells blancs, a aquells blancs núvols ben blancs.
Si és que ho intentaràs, sé molt bé que te'n sortiràs.
Quan t'alliberaràs, el cel blau, el cel blau tu solcaràs.
El cel blau, el cel blau tu solcaràs.
El cel blau, el cel blau tu solcaràs.
Amb un soroll que està mancat de tot sentiment la finestra s'ha esquerdat de tant que s'ha rovellat.
De la gàbia t'has cansat i t'has alliberat. Ja no miris enrere a aquell passat.
I és que el meu cor batega tant que el meu alè s'ha esvaït sencer.
La finestra ara has d'obrir i al cel sortir!
Si poguessis fugir, jo sé que tu ho obtindries.
Sents que et crida una veu ben distant, ben distant, una veu distant.
Les mans et brillen fort i esdevindran el meu suport.
Fins al moment en què el cel blau, el cel blau tu cercaràs.
Ja veig que al fons del pou finalment has caigut. Però tant se val, segueix la llum que et portarà cap al futur.
Si poguessis volar, jo sé que no tornaries.
Només volies anar a aquells blancs, a aquells blancs núvols ben blancs.
Si és que ho intentaràs, sé molt bé que te'n sortiràs.
Quan t'alliberaràs, el cel blau, el cel blau tu solcaràs.
El cel blau, el cel blau tu solcaràs.
El cel blau, el cel blau tu solcaràs.