Blancaflor [English translation]

Al mirador del castell,

Blancaflor hi està asseguda

i ,amb una pinteta d'or,

sons cabells pentina i nua...

Gira els ulls devers el cel;

no hi veu estrella qualcuna.

Els gira devers la mar,

i veu traspuntar la lluna!

Les veles veu arribar

d'una nau qui n'és vinguda;

Mira ara envers el camí

i veu molta gent que hi puja.

Veu venir un cavaller

qui va a cavall d'una mula;

sella i brida ne són d'or

i també les ferredures!

Un gran acompanyament

el senyor darrere duia

i, de tant lluny com la veu,

el cavaller la saluda!

-«Cavaller, bon cavaller,

si veniu de part de França

haureu vist el meu senyor,

que Déu guardi de desgràcia!»

-«L'he vist i l'he conegut

i amb ell tinc grossa amistança.

Som dinats, ans de venir,

moltes voltes a sa taula!

Ara ja deu ser casat:

el Rei li donà una infanta.»

-«Benhaja ell qui la manté!

Malhaja qui la hi ha dada!

Fa set anys que jo l'esper,

com a dona ben casada.

Set d'altres l'esperaré

com una vidueta honrada!

Si dins aquest temps no ve,

seré monja consagrada...

Me'n tancaré, al convent;

el convent de Santa Clara.»

-«Senyora, jo fos de vós,

no en voldria ser, tancada.

Pot venir vostre marit

a l'hora més impensada...

Què en faríeu, dama, vós,

si davant el vésseu ara?»

-«Faria els rosers florir

i les poncelles badar-se!»

-«Senyora, idò, ja poreu,

que davant el teniu ara!»

Es van dar tant fort abraç

que de joia ambdós ploraven!

Es giren ençà i enllà;

els rosers aponcellaven!