Quan de sobte es va encendre el món,
seguien els camins salvatges
a través d’un bosc somnolent.
Amb un ritme regular dels cors joves
el temps calculava
els dies turbulents.
En algun lloc va quedar-se el fum de les fogueres,
la pols dels camins recorreguts,
l’ombra de la boira gris...
Només la creu blanca al camp
ja no recorda
qui dorm sota...
(tornada:)
Com un pensament dels anys llunyans,
com un rastre dels records,
avui torna
la recordança d’aquells que ja no hi són.
La foscor de la nit els acomiadava,
quan marxaven a la guerra,
quan es callava la cançó.
Van marxar per lluitar enmig dels camps verds
per la teva casa,
per un dia nou.
(tornada)
Però la sort no a tothom va ajudar
a tornar dels camins forestals
quan florien els lilàs.
La creu blanca al camp desert
ja no recorda
qui dorm sota...