Quan dius que et oblidi és perquè m'has oblidat
Demanes que deslligui un llaç que ja portes deslligat.
Com es desbesa el petó,
com desfaig una abraçada,
com esborro una carícia,
com s'obliden els teus braços?
Saps que m'és impossible dividir en dos els passos,
ni repartir el camí sense separar els nostres llavis.
Ni repartir el camí sense separar els nostres llavis.
Sense separar els nostres llavis.
Tornaràs a estimar, és cert,
et enllaçaran altres braços,
viuràs albes,
entrarà llum a la teva habitació,
arrumbarás meus records com es arrumban els trastos
Però per més que ho intentis ja no oblidaràs meus llavis
els teus petons eternament ja seran petons usats
Com es desbesa el petó,
qui es queda amb el estimat?
Més que camins corrents, ens vam gravar amb les mans.
Per què tot te l'emportes?
Del meu amor ja tan tatuat
mai podràs arrencar-el que et vaig deixar marcat.
Si em condemnes a perdre't, jo et condemno al passat
que el fantasma de la meva petó viurà sempre en els teus llavis.
Que el fantasma de la meva petó viurà sempre en els teus llavis.
Tornaràs a estimar, és cert,
et enllaçaran altres braços,
viuràs albes,
entrarà llum a la teva habitació,
arrumbarás meus records com es arrumban els trastos ...
Però per més que ho intentis ja no oblidaràs meus llavis:
els teus petons eternament ja seran petons usats