A tu que perds el camí de casa però tornes.
Ets sempre allà on et porten els teus peus.
Veig la llibertat,
En les teves sabates salpicant.
A aquell que dedica paraules ofensives
Perquè potser no sap entendre.
A qui va suplicar
I se’n va oblidar a l’instant.
A qui no té secrets per confiar,
Que regala mentides sense parar.
A qui no demana perdó
Però el tindrà.
Benvingut al plor i la seva consolació,
I al presagi de neu al cel.
Benfingut el que somriu, que ensopega i segueix,
I al que un bon consell sempre et dóna.
Benvingut a un tren que endinsa mars
I ens uneix per Nadal.
Benvinguts siguin els artistes, totes les seves passions.
Benvingut aquell que no canviarà
El que som avui.
A la lluna que els somnis far realitat,
O els disfressa d’oportunitat.
A qui va maquillar
La seva espera davant el semàfor.
I benvingut sigui aquest llarg hivern
Si ens ajuda a millorar
I aquell que tingui coratge d’arriscar.
Benvingut al plor i la seva consolació,
I al presagi de neu al cel.
Benvingut aquell que duda, el que desnua
Perquè vol o per necessitat.
Benvinguda la nit de noces
I el moment de quedar-se sol.
Benvingut és el pianista, totes les seves cançons.
Els acords que reflexen
Així el que som avui.
Què falta, què vindrà?
Stop, stop, stop, stop...
Què em falta?
De tot això què vindrà?
Stop, stop, stop, stop...
De tot això què serà?
Stop, stop, stop, stop...
El que falta, potser.
Benvingut al plor i la seva consolació,
I al presagi de neu al cel.
Benfingut el que somriu, qui s’espanta i cau
Però sense desesperar-se.
Benvingut a un tren que creua mars,
El que ens uneix per Nadal.
Benvingut siguins els artistes amb les seves intuïcions
Benvingut el que som avui
D’on no me’n vaig
Perquè som avui
El que som avui