Bella meuca,
Que has destruït tots els somnis de la dona que he traït
Que m'has fet arribar als punys amb el meu millor amic
I ara mentre baixo tu em dius somrient "ja en tinc prou"
Bella meuca,
Que et fas veure per hotels i restaurants
Amb el cul sobre el Ferrari d'aquell ésser arrogant
No saps que els milionaris també als seus sentiments donen un preu?
El menyspreu, perquè potser jo t'he donat massa amor
Bella meuca que somrius de rancor...
Però si Déu t'ha fet bella com el cel i com el mar
A què et rebel·les? De qui et pots revenjar?
Però si Déu t'ha fet bella, més que el Sol i que la Lluna
Perquè no escapem plegats? No ho sents, aquest món com fa pudor?
Però si Déu t'ha fet bella com un ram de cirerer
No pots estimar-te un cuc de llenya, comets un sacrilegi
I cada cop que et despulles, no el sents, el fred a dins?
Quan ell et paga els comptes, no la sents, la vergonya del silenci?
Perquè ets bella, bella, bella
Bella meuca que vas trucar a la policia aquella nit
I volies fer-me posar les esposes
Només perquè havia perdut la paciència, l'esperança
Sí bella meuca...
Te'n recodes,
Quan amb els primers diners et vaig comprar aquell fermall
Que t'il·luminava el rostre i t'anomenava "el meu estel"
Aquells atacs a l'improvís que teníem nosaltres de sexe i tendresa
Bella meuca, sí perquè potser jo t'he donat massa amor
Bella meuca que somrius de rancor...
Però si Déu t'ha fet bella com el cel i com el mar
A què et rebel·les? De qui et pots revenjar?
Però si Déu t'ha fet bella, més que el Sol i que la Lluna
Surt dels teus pantalons com un gos de les sobres
Perquè ets bella, bella, bella
Voldria estripar-te aquells vestits de puta
I tenir-te a cames obertes fins que es fes de nou de dia
Però d'aquest amor nostre tan tendre i polit
No em romandria més que un llarguíssim minut de violència
I ara et saludo, bella meuca