Ones sagrades del Tajo,
deixa'm besar les teves aigües,
deixa'm fer-te un petó,
un petó d'amargor,
un petó de nostàlgia
per dur-lo al mar i el mar a la meva terra.
La meva terra és petitona,
és Cabo Verde, aquella que és meva,
terra que al mar sembla un nen,
és filla de l'oceà,
és filla del cel,
terra de la meva mare,
terra del meu amor.
A les teves onades cristal·lines,
deixa'm fer-te un petó,
a la teva boca de nena.
Deixa'm fer-te un petó, oh Tajo,
un petó d'amargor,
un petó de nostàlgia
per dur-lo al mar i el mar a la meva terra.
A les teves onades cristal·lines,
a la teva boca de nena,
un petó d'amargor
per a que el duguis al mar i el mar el dugui a la meva terra,
per a que el duguis al mar i el mar el dugui a la meva terra.