No puc deixar que se t'endugui
el càstig de l’absència,
em quedaré a esperar
i em veuràs lluitar
perquè aquest mar no ens venci.
No puc pensar que aquesta nit
dormo sol,
em quedaré a escriure,
i potser guanyi
el teu llarg camí.
Vull que sàpigues
que sense tu no hi ha lluna,
ni els arbres creixen,
o les mans es desperten
entre les ombres del carrer.
Pren els meus braços,
amaga't en mi,
que el dolor del silenci
el venço amb tu
en un petó així.
No puc deixar de sentir-te
en la memòria de les mans,
em quedaré a despullar-te
i potser t'escolti riure
a les parets, al terra.
No puc amagar que les llàgrimes
són enyors del petó,
em quedaré més nu
que un cos vençut,
perdut en desig.
Vull que sàpigues
que sense tu no hi ha lluna,
ni els arbres creixen,
o les mans es desperten
entre les ombres del carrer.