Obrint els ulls, despertem
dins un món on res no és pas clar.
Emocions, devocions queden preses
perquè ens fan callar.
Quan la tragèdia es perdrà
i podrem conviure en pau?
Sota terra, les armes de guerra
volem silenciar!
La terra és de tots, ens recorda el que som,
ens retorna el que fem.
Volem ser capaços d’entendre’ns
però no ens escoltem.
Encara no hem despertat
ni hem trobat la clau
per mostrar-nos tal i com som
sense por a ser ofegats.
I,en el cel, banderes blanques que van onejant...
I a les terres, ni teves ni meves, s’acaba el combat!
Obrint els ulls, despertem
dins un món on no res no és pas clar.
Emocions, devocions queden preses
perquè ens fan callar.
I, així, podrem avançar
unint les nostres veus,
per lluitar contra totes les guerres
i tant foc creuat!
I,en el cel, banderes blanques que van onejant...
I a les terres, ni teves ni meves, s’acaba el combat!
Ià-io, ia-io-ie...
Res justifica tota la injustícia
que pots suportar.
Només els més forts sobreviuen
per no renunciar.
Quan la misèria es perdrà
i podrem conviure en pau?
Sota terra les armes de guerra
volem enterrar!
I a les terres, ni teves ni meves, s’acaba el combat!
Ià-io, ia-io-ie...