Les ones vénen, sempre se'n van...
Les ones vénen, sempre se'n van...
Les ones vénen, sempre se'n van...
Sempre se'n van...
I tu te'n voldràs anar,
Voldràs salpar més enllà,
Perquè estàs fart dels dies
I de les cares que coneixes
I que ja només són una presó!
Voldràs salpar mar enllà...
Però t'envoltaran els savis
I els morts
I les criatures boniques.
Et diran, tendres i solemnes:
«Més enllà de la mar
No hi ha res de nou.
Allà on vagis
Seràs el que ets
Per sempre més!
Tu ets el fill d'aquesta terra - et diran -,
I germà de tots nosaltres!»
Però no t'ho creguis,
No i no!
No t'ho creguis, perquè
A Maracaibo i a Ceilan,
A l'illa de la Tortuga i a Buenos Aires,
A Hong Kong i a Zanzíbar,
A les set mars...
A les set mars...
Hi ha cada dia una vida que comença
Precisament per això:
Perquè sense els teus morts,
Sense la teva terra,
Tu seràs tu...
Una vela al vent i el sol que brilla,
Tota l'amor!
Les ones vénen, sempre se'n van,
Sempre se'n van...