Cada cop més bales a l'esquena,
cada cop més fred.
No em queda res, deixa'm el teu abric
que em falta l'aire per respirar.
Totes les promeses que recordo
des de que era un nen
moren a la sorra, em porten amb tú.
Torno al port on em vas ensenyar a caminar.
Em vaig ensorrar,
Va ser com el somni d'una nit d'estiu.
I tot i que vaig guanyar,
ara es tracta de saber perdre.
Abraça'm i promet
que encara ens queda un dia
on tot segueixi sent d'aquell blau elèctric
i baixa'm la lluna com la primera vegada
i jura'm que passi el que passi no et perdré
i que m'estimaràs fins al final.
Mortes les mirades, mrt el foc
mort ja el teu instint.
Em vaig escapar del món, em vaig emportar l'oblit.
I ara només ballo en la foscor.
Puc fer la teva llum
on pesen els anys perduts
La condemna imposada, només dos ferits.
Tinc tanta por de perdre'm més.
Em vaig ensorrar,
Va ser com el somni d'una nit d'estiu.
I tot i que vaig guanyar,
ara es tracta de saber perdre.
Abraça'm i promet
que encara ens queda un dia
on tot segueixi sent d'aquell blau elèctric
i baixa'm la lluna com la primera vegada
i jura'm que passi el que passi no et perdré
i ara jo em perdo.
Abraça'm i promet
que encara ens queda un dia
on tot segueixi sent d'aquell blau elèctric
i baixa'm la lluna com la primera vegada
i jura'm que passi el que passi no et perdré
fins al final.
fins al final.
i baixa'm la lluna com la primera vegada
i jura'm que passi el que passi no et perdré
i ara jo em perdo.
Abraça'm i promet
que encara ens queda un dia
on tot segueixi sent d'aquell blau elèctric
i baixa'm la lluna com la primera vegada
i jura'm que passi el que passi no et perdré
i que m'estimaràs fins al final.