Quan surti d'aquesta aniré corrent a buscar-te
Et diré amb els ulls quant t'he trobat a faltar
Guardaré en un potet totes les abraçades, els petons
Per quan s'amarri a l'ànima la pena i la por
Em posaré davant la meva àvia i de genolls
Demanaré perdó per les vegaded que la vaig descuidar
Brindarem pels que van marxar sense comiat
Un altre cop, un altre cop
Però mentre els ocells ronden les cases niu
Una primavera radiant avança amb sigil
He sargit les meves teletes trencades amb agulla i fil
M'he mirat, valorat, he viscut
Som aus engabiades
Amb tantes ganes de volar
Que oblidem que en aquest recés
També es veu la vida passar
Quan es cremin les gàbies
I es torni a aixecar el teló
Recorda sempre la lliçó
I aquest serà un món millor
Quan surti d'aquesta aniré correnr a aplaudir-te
Somriuré, li donaré les gràcies a qui em cuidi
Ja ningú s'atrevirà a burlar el que és important
La qualitat de la sanitat serà intocable
No m'enfadaré tant amb el que dispara l'odi
És moment de que importi igual el que és aliè i el que és propi
Encomanar les meves ganes de viure i tota la meva alegria
Construir, construiu
Però mentre el cel i la terra gaudeixen d'un respir
Reconquisten els animalons racons perduts
He begut sola lentament una copa de vi
He volat amb un llibre, he viscut
Som aus engabiades
Amb tantes ganes de volar
Que oblidem que en aquest recés
També es veu la vida passar
Quan es cremin les gàbies
I es torni a aixecar el teló
Recorda sempre la lliçó
I aquest serà un món millor
Quan surti d'aquesta aniré corrent abraçar-te