E t’en vas, Maria, entre era auta gent
qu’amasse ath entorn dera tua passada,
ua sèga de uelhades que non hèn mau
ena temporada d’èster mair.
Sabes que d’ací a ua ora dilhèu ploraràs
dempús era tua man amagarà un arridolet:
gaujor e dolor an un confinh incèrt
ena temporada que enlumene era cara.
Ave Maria, ara qu’ès hemna,
ave as hemnes coma tu, Maria:
femelhes un dia per un nau amor,
praube o ric, umil o Messias;
femelhes un dia, alavetz mairs per tostemp,
ena temporada que non sent temporades.