Em vaig ficar en un allau,
va cobrir la meva ànima;
quan no sóc aquest geperut que veus,
dormo sota el turó d'or.
Tu, que desitges conquerir el dolor,
has d'aprendre, aprendre a servir-me bé.
Em colpeges el costat sense voler
mentre baixes a buscar el teu or.
Aquest tolit a qui vesteixes i alimentes
no passa gana ni fred,
no demana la teva companyia,
no al centre, al centre del món.
Si sóc en un pedestal,
no m'hi vas criar allà.
Les teves lleis no m'obliguen
a agenollar-me grotesc i nu.
Jo mateix sóc el pedestal
d'aquesta lletja gepa que contemples.
Tu, que desitges conquerir el dolor
has d'aprendre el que em posa tendre;
les engrunes d'amor que m'ofereixes
són les engrunes que he deixat enrere.
El teu dolor no és una credencial aquí,
és només l'ombra, l'ombra de la meva ferida.
He començat a desitjar-te,
jo, que no tinc cobdicia.
He començat a demanar per tu,
jo, que no en tinc necessitat.
Dius que t'has allunyat de mi,
però puc sentir la teva respiració.
No em vinguis ambs aquests parracs,
sé que no ets pobre.
no m'estimis molt salvatgement ara
que no saps que no estàs segur.
Et toca a tu, estimat,
duc damunt meu la teva carn.