Avui no em surten les pareules, no sé,
serà que avui vinc a parlar-te d'amor.
Pots intentar entendre'm o no,
però no cambiaré la opinió.
El que està molt clar aquí
es que jo he vingut a per tu.
No em diguis que no tens res per donar-me, amor,
i no em canviïs de tema.
Avui la lluna plena crema
com aquest silenci tan incòmode.
Fa temps que em fixo que beses el teu crucifix
si hi ha alguna cosa dolenta a les notícies.
I que et mossegues el llavi inferior
quan el galant es besa a la protagonista.
Que li suspires al cel
com demanant un desig
quan comença el vespre.
I que et fas autofotos
colocant els morrets
com si fossis un peix.
Fa temps que t'observo,
un dia més del que t'estimo dona.
I ara diga'm el que penses
del que t'he dit, amor.
No has de donar-li voltes,
deixa que parli el cor.
El que està molt clar aquí
es que jo he vingut a per tu.
No em diguis que no tens res per donar-me, amor,
i no em canviïs de tema.
Avui la lluna plena crema
com aquest silenci tan incòmode.
Fa temps que sospito
que acomodat al teu pit ja aconseguiria la glòria,
i que tens un antull en el més baix de l'esquena,
on perdo la memòria.
Que no t'agrada veure sola les pel·lícules de por
quan es posa a ploure.
I que mous els teus maulcs
quan posen a la ràdio Aventura o al Bosé.
Fa temps que t'observo,
un dia més del que t'estimo dona.
Vull que siguis la meva musa,
el meu compàs, la meva semifusa,
la meva harmonia més pagana,
el meu guió amb argument,
el meu conte perè sense fades.
Vull ser un vagabund
que passeja pel mon
de la mà de la seva dama,
fins que sobri la pell
per poder besar-te l'ànima.