Ella va, saltar a l’aigua. Al Sena va caure, de cop.
L’aigua gelada, tot un mes malalta, va dir que ho faria de nou.
Això és pels somiadors. Ximples, com ho són tots.
Els cors adolorits i tots els embolics
Un cel sense sostre va canviar-li el rostre
la posta de sol caient, l’alcohol l’absorbia
però la mort ja venia, la flama sempre veuré.
Això és pels somiadors. Ximples, com ho són tots.
Els cors adolorits, i tots els embolics
Em va dir: La bogeria és la clau
molts més colors que els més suaus Qui sap cap on ens porten?
i és per això que ells ens volen, doncs porta els rebels i els espectacles,
poetes, artistes, pintors.
i això és pels somiadors. Bojos, com ho són tots.
Els cors trencats, partits, i tots els embolics
Jo ho he traçat tot… de nou. Ella, el Sena i la neu.
Ella somreia, va dir: que ho faria, de nou.