Astres / Sol [Italian translation]

Neixen els astres

amb el teu primer batec de cor.

Neixen les albes

quan amb els teus ulls obres la llum.

Això tens, això sóc:

de tant poc, alè immens!

Perquè de nit caces estels,

enamorant dofins amb mirallets,

al matí t'entristeix veure

el teu sostre desert.

Perquè a recer d'una gavina amiga

escrius pel cel la llibertat del vol,

sents que aquests traç l'han esborrat

dels carrers del teu món.

Hi ha una aurora de geranis

dins el ventre de la mar;

tens la vela blanca hissada fa tants segles.

Perquè en el gest de l'univers

aprens la frevolesa del teu cos,

oblides que l'univers és només si tu ets.

Perquè sents com la vella dama dansa,

ets generós, esperant l'últim pas;

sabent que només seràs en allò

que els altres guardin de tu.

Hi ha un volcà d'escuma blanca

que als vaixells serveix de far:

el nodreixen els teus somnis fa tants segles!

Neixen els astres

amb el primer batec del teu cor.

Neixen les albes

quan obres la llum amb els teus ulls.

Neix la Primavera

per al goig del teu cos.

Neixen les roses perquè els teus dits

empaiten colors.

Això tens, això sóc:

alè immens, i tan poc!

Per si hi ve la nit, al teu cor,

pots trobar estels

dins els ulls del carrer.

Descobrir en la solitud

que només ets si els altres poden ser.

Aprendre a fer un niu amb les mans

per unes mans sense gest ni escalfor...

Trobar, en el coratge, tendresa

i, en la humilitat, fermesa,

Neixen els astres...

__________________________________________________________

Sé pels antics oracles

que ets com un escull jove i valent

i que en els teus cabells d'algues

i curculles, jo aprendré els camins

tan difícils del vent.

Que el teu pit contra la mar,

que els teus ulls contra la llum,

són només el senyal de la teva Primavera

i que encara no tens por del teu orgull.

Jo, adorador de les branques d'olivera,

captiu dels ragis del sol,

amb una magrana d'estels

com a únic present,

vinc a tu i despullo el meu pit per

encadenar-lo al teu.

Astre d'amor!

Mestre de la llum!

Llavi rogent d'alba en toc,

per qui amb afany visc i sóc!

I és que tant, tant val la vida

que el cor meu, teu, no sap viure

tot veient que tan, tan curta

la seva mida és!

I és així, sí: dol i fira!

Però no tens, tinc, millor amiga

que aquest fil fi que embasta

un espai i un temps tan breu...

Omplo el got de vi amb la llum

d'un sol naixent:

per tants amics que vindran

a enjoiar el nostre present.

Bec pel seu destí, que els hi sigui

generós;

perquè floreixin, dins ells, somnis

que tu i jo avui sembrem.

I és que tant, tant val la vida

que el cor meu, teu, no sap viure

tot veient que tan, tan curta

la seva mida és!

Si és un joc, goig i aventura;

si és un plany, guany per a la lluita

i un alè ple que ens empeny

fins al darrer anhel...

Omplo el got de vi amb la llum

d'un sol ponent:

per tants amics ara absents

que van senyalant el camí.

Bec pel seu ahir,

pel coratge del seu gest.

Que el riure net dels infants

faci el seu repòs molt feliç!

I és que tant, tant val la vida...