Batega de nou
amb esperances el meu cor,
doncs es va acabant l'estiu,
en fi ...
Torno al jardí
amb la certesa de que he de plorar,
sé molt bé que no vols tornar
cap a mi...
Em queixo a las roses
però quina tonteria,
les roses no parlen,
les roses simplement exhalen
el perfum que et roben a tu, ai!
Hauries de venir
per veure els meus ulls tristos
i, qui sap, si somiaries els meus somnis
per fi...