Van ser muntanyes? Van ser mars?
Van ser els números? No sé pas...
Per moltes coses singulars
no vaig trobar-te, no vaig trobar-te...
I t'esperava, et cridava;
Entre els camins, em vaig perdre.
Va ser un núvol negre? Marea forta?
I era per tu, era per tu!
Les mans que duc, les mans són aquestes:
elles soletes et diran
si hi vé, de morts o de festes,
el meu cor, el meu cor.
Tal i com sóc, no t'hi convido pas,
a anar a esperar a on sigui que jo vagi.
Tot el que tinc es haver patit
pel meu somni, elevat i perdut
i l'encantament plè de recança
del meu amor, del meu amor!