El que vaig començar a viure a la primavera
me'n vaig adonar del que era
ahir mentre m'acomiadava.
Vaig tancar els ulls i a l'empassar saliva,
aquell home se me'n anava
com escuma de cervesa.
I passen, els cotxes passen, amb les seves histories,
la vida queda a les cases i a la memòria.
La llibertat que jo vaig tastar amb tu,
no hi ha vergonya t'ho dic,
era el que més em frenava.
Per por a no saber correspondre't,
avui torno a ser valenta,
com afrontes el que passa.
Arranca'm, la pell a tires, perquè sé
vas passar pel meu costat i no vaig saber, no vaig saber veure't.
Arranca'm, i enreda't amb mi,
i trenca'm el vestit cansem fins i tot les albes.
Em vaig despertar amb el sol a la cara
i les arrugues del meu llit eren les que més em demanaven
entre revistes i algun que altre diari,
vaig endarrerir el meu calendari per veure si així tornaves.
Arranca'm, la pell a tires, perquè sé,
vas passar pel meu costat i no vaig saber, no vaig saber veure't.
Arranca'm, i enreda't amb mi,
i trenca'm el vestit cansem fins i tot les albes.