Un altre Diumenge,
camí del capvespre...
Tan dins del meu món, avui penso
allò que el temps amaga.
Llegint cada carta paraula a paraula,
per tu va signada.
Un altre diumenge,
camí del capvespre...
No m'esperava una trucada
passada mitja vida!
Qui sap si, després de tanta espera,
tens una manera?
Mes no puc entendre que diguis
que no vols marxar d'aquí.
No sé ara... No sé ara...
Treuré de mi un somriure
i així no hauré de plorar.
Massa temps per decidir-te;
vull oblidar tot el passat!
Ara ja no és hora
ara que has perdut a la persona, és quan t'adones
que el teu cor no oblida
però fa temps que el meu no et crida.
És quan te n'adones
que ara ja no és hora:
l'ànima que un dia vas ferir es va fer invisible
i no canviaré; no tornaré a mostrar-me feble.
Ara ja no és hora...
Un altre Diumenge,
camí del capvespre...
Hi ha coses que no esborraria
però que mai més faria.
Encara que passin, el dies,
tothom trobará una sortida.
El bon mans de l'odi comença a podrir-se...
I tu cada vegada ho fas pitjor,
què intentes canviar?
Massa temps per decidir-te;
millor si hi restes, on estàs!
Permet que et digui avui...
Que ara ja no és hora
ara que has perdut a la persona, és quan t'adones
que el teu cor no oblida
però fa temps que el meu no et crida.
És quan te n'adones
que ara ja no és hora:
l'ànima que un dia vas ferir es va fer invisible
i no canviaré; no tornaré a mostrar-me feble.
Ara ja no és hora...