Aquesta remor que se sent no és de pluja:
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
Pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent...
Han prohibit el vent perquè no alci la pols
Que hi ha pertot,
I l'aire no esdevingui (diuen) irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules;
Han prohibit les paraules perquè
No posin en perill
La fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments:
Han estat prohibits perquè no engendrin
La necessitat de parlar
I sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe!
I, tanmateix, la remor persisteix...