Aquesta lluna tant blanca,
Coronada d’un vel suau,
Porta secrets en sa falda;
Davantall tibat i blau!
Me la miro amb ulls d’ombra
Que la nit em va guixant.
Si li parlo, no m’escolta:
El meu terrat no és prou alt!
Em segueix amb sa lluor
I una nit trista i deserta,
Fent-me mofes de fredor
Perquè estic sola i ho està ella...
Si en canta una cançó
Que s’escolta a cau d’orella,
Jo no en sento gens el so:
L’han recollida les estrelles!
Aquesta lluna tant blanca
Ja no em parla del que veu:
Li han sortit taques al rostre
I encara l’envejo: vegeu...
Li han sortit taques al rostre
I encara l’envejo: vegeu...