Un es creu
que les va matar
el temps i l'absència.
Però el seu tren
va vendre bitllet
d'anada i tornada.
Són aquelles petites coses,
que ens va deixar un temps de roses
en un racó,
en un paper
o en un calaix.
Com un lladre
t'aguaiten rera la porta.
En tenen tan
a la seva mercè
com fulles mortes
que el vent arrossega allà o aquí,
que et somriuen tristes i
ens fan que plorem quan
ningú no ens veu.