Aprendre que res no acaba
Si, ben dins meu, abans no acaba.
Que el sol no es pon sense tornada
Si, en el teu cor, hi esclata l'alba.
Aprendre que l'esperança és mentida
Si no hi ha cada dia
Un esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida
Quan la vida fa mal...
Aprendre que, si un infant mata,
La meva mà no és massa estranya.
Què n'és, de trist, si un infant mata!
Enllà i aquí mor la tendresa.
Aprendre que potser aquesta tristesa
És només un refugi
Per no dir-se, a un mateix,
Que és tant més trist,
Perquè és tan necessari... És tant més trist!
Aprendre a estimar-se la vida
I que res no acaba si tu no ho vols.
Que el sol es pon sempre amb tornada
Si l'alba és al teu cor.
Aprendre que, amb certesa,
Res no tinc si no m'ho dónes.
A fer que el cor sempre es commogui
Pel fràgil gest de la bellesa.
Aprendre que sóc només si existeixes
I és aquesta mesura
La que vull i em defineix.
Aprendre per saber-se desprendre:
Vet aquí el vell secret!
Aprendre...