Com aquell accent que buscava la seva paraula, així estic jo.
És veritat, mai em va donar esperences,
però tampoc me les va treure.
Potser fou la puta del dubte
la que em portà al error.
Com un paradís desolat,
sense costelles ni pomes
com l'aprenent de cavaller més tonto de Camelot
com es quedà Escarlata O'Hara,
veient aquell vent que es va emportar
tot el que ella més volia,
fou per això que jurà:
Avui no surto de casa meva,
el de fora ja no m'interessa.
Ella no em besaria ni que ho prediguin mil profetes.
Sempre em deia amb la seva melodia
que algún dia ploraria.
I ara que estic sol jo entre quatre parets,
rodejat de posters de belles dones
em vaig adonant poc a poc que només m'importes tu!
I que els meus llavis ja no són del cementiri
on els teus venen a morir.
Que m'has tallat l'aire i sense remei
em costarà poder sobreviure.
Que m'has tirat al mar de peus lligats
i subjectant els records amb les mans!
Com una burilla ben marcada
pel vermell dels teus llavis.
Com només Peter
des que tu et vas emportar el Pan.
Com un ruc fent ruqueries
o això es el que diu la meva mare.
Sentat a la parada de casa teva
igualet que Forrest Gump.
Avui no surto de casa meva,
el de fora ja no m'interessa.
Ella no em besaria ni que ho prediguin mil profetes.
Sempre em deia amb la seva melodia
que algún dia ploraria.
I ara que estic sol jo entre quatre parets,
rodejat de posters de belles dones
em vaig adonant poc a poc que només m'importes tu!
I que els meus llavis ja no són del cementiri
on els teus venen a morir.
Que m'has tallat l'aire i sense remei
em costarà poder sobreviure.
Que m'has tirat al mar de peus lligats
i subjectant els records amb les mans!