Tu te'n vas:
l'amor té, per tu,
el somriure d'una altra.
Jo voldria, mes no t'ho puc retreure pas.
D'ara endavant,
tu m'oblidaràs...
No és pas culpa teva,
però malgrat tot, has de saber...
Que després de tu
no podré pas viure; no viure més
que per enrecordar-me'n de tu.
Després de tu
tindré els ulls humids
les mans buides, el cor sense joia.
Amb tu,
havia après a riure
i les meves rialles sols provénen de tu.
Després de tu, no seré més que l'ombra
de la teva ombra...
Després de tu...
Fins i tot si un jorn he refet ma vida,
si mantinc la promesa
qui va unir-ne a dos, d'éssers (potser) per sempre més.
Després de tu
jo podré, potser,
donar la meva tendresa,
mes ja mai res del meu amor.
Que després de tu
no podré pas viure; no viure més
que per enrecordar-me'n de tu.
Després de tu
tindré els ulls humids
les mans buides, el cor sense joia.
Amb tu,
havia après a riure
i les meves rialles sols provénen de tu.
Després de tu, no seré més que l'ombra
de la teva ombra...
Després de tu...