Àngel espurnejant, vaig creure
Que eres el meu salvador al meu moment de necessitat.
Enlluernada per la fe no podia escoltar
Tots els xiuxiueigs, les advertències tan clares.
Veig els àngels,
Els conduiré cap a la teva porta.
Ja no hi ha escapatòria,
No més pietat,
Cap remordiment perquè encara recordo
El somriure quan em vas esquinçar.
Vas dur-te el meu cor,
Vas decebre'm des del bon començament,
Em vas ensenyar somnis,
Desitjava que es fessin realitat.
Vas trencar una promesa i em vas fer adonar-me'n
Que tot era només una mentida.
Àngel espurnejant, no vaig poder veure
Les teves fosques intencions, els teus sentiments cap a mi.
Àngel caigut, digues-me per què?
Quina és raó, l'espina al teu ull?
Veig els àngels,
Els conduiré cap a la teva porta.
Ja no hi ha escapatòria,
No més pietat,
Cap remordiment perquè encara recordo
El somriure quan em vas esquinçar.
Vas dur-te el meu cor,
Vas decebre'm des del bon començament,
Em vas ensenyar somnis,
Desitjava que es fessin realitat.
Vas trencar una promesa i em vas fer adonar-me'n
Que tot era només una mentida.
Podria haver estat per sempre,
Ara hem arribat al final.
Aquest món potser t'hagi fallat,
Però això no et justifica
Podries haver triat un camí diferent a la vida.
El somriure quan em vas esquinçar.
Vas dur-te el meu cor,
Vas decebre'm des del bon començament,
Em vas ensenyar somnis,
Desitjava que es fessin realitat.
Vas trencar una promesa i em vas fer adonar-me'n,
Que tot era només una mentida.
Podria haver estat per sempre,
Ara hem arribat al final.