Amsterdam lyrics

Una cadira sense pressa,

volen onades sense son,

un full de mapa i quatre coses que he pescat,

com una clau que no obre enlloc.

Postals, de no saps on, clavades

al tros de fusta més vell del món.

Som,

som passatgers a l’abordatge

dins l’ampolla del missatge,

on ens porti el corrent,

que ni tan sols va calcular la mà d’algú

que ens va llençar al mar.

Una finestra estava encesa

damunt la costa de Babel,

i vaig trobar-me tot surant per Amsterdam

mirant el port amb en Jacques Brel.

La resta era un reflex a l’aigua

dels edificis que han naufragat,

i un dels mariners buscant la clau

que un dia li va caure i mai més no va trobar…

Som,

som passatgers a l’abordatge

dins l’ampolla del missatge,

on ens dibuixi el vent,

tan invisible que hem confós amb el destí.

Som,

som passatgers amb l’equipatge

dins l’ampolla del missatge,

on ens porti el corrent

que ni tan sols va calcular la mà d’algú

que ens va llençar al mar.