Ja sabia que no arribaria,
ja sabia que era una mentida,
que fa temps que per ell vaig perdre,
que promesa trencada sense complir.
són amors problemàtics,
com tu, com jo.
És l'espera en un telèfon,
l'aventura del il.lògic,
la bogeria del màgic,
un verí sense antídot,
l'amargor de l'efímer,
perquè ell va marxar.
Amors, tan estranys que et fan cínica,
et fan somriure entre llàgrimes.
quantes pàgines hipotètiques, per no escriure les
autèntiques.
Són amors que només a la nostra edat
es confonen en els nostres esperits,
et interroguen i mai et deixen veure
si seran amor o plaer.
I quantes nits ploraré per ell,
quantes vegades tornaré a llegir
aquelles cartes que jo rebia
quan els meus penes eren alegries.
són amors esporàdics,
però en tu quedaran.
Amors, tan estranys que vénen i se'n van,
que en el teu cor sobreviuran,
són històries que sempre comptaràs
sense saber si són de veritat.
Són amors fràgils,
presoners, còmplices,
són amors problemàtics,
com tu, com jo.
Són amors fràgils,
presoners, còmplices,
tan estranys que viuen negant-se
amagant dels dos.
(Cor)
Són amors que només a la nostra edat
es confonen en el nostre esperit,
són amors problemàtics
que s'amagaran dels dos.
Són amors que vénen i se'n van,
són històries que sempre comptaràs.
Ja sabia que no arribaria,
aquesta vegada m'ho prometrà,
tinc ganes d'un amor sincer, ja sense ell.