Si el cel de Grècia es torna fosc
i la lluna emmiralla l'horitzó,
els déus reposen entre el xiprers
i el cant de les tavernes
omple els carrers
amb l'enyor d'aquells anys adolescents,
que deixaren morir
qualsevol Hivern...
Quan els teus cabells
el so del vent segueixi,
cada pas de dansa, tremolant;
els teus ulls verds,
amb els estels de nit,
pinten les albes!
[Tornada:]
Lluny de tu i de mi,
no ens resta més
que l'estol d'unes aus
acaronant el mar,
o el cant del sirtaki
en el repòs d'una tarda...
De cada tarda de Grècia,
quan les aigües et besen,
Helena...
Si la meva nau no torna a port
jo, mariner del teu record,
prop de les illes ancoraré
i guardaré sempre aquell primer bes,
amagat entre els fulls del sentiment,
així com el poema en un llibre vell...
Quan els teus cabells
el so del vent segueixi,
cada pas de dansa, tremolant;
els teus ulls verds,
amb els estels de nit,
pinten les albes!
[Tornada:]
Lluny de tu i de mi,
no ens resta més
que l'estol d'unes aus
acaronant el mar,
o el cant del sirtaki
en el repòs d'una tarda...
De cada tarda de Grècia,
quan les aigües et besen,
Helena...