Quan al club ja tancaven
el senyor seguia atent,
amb un ram de clamídies
la mirava entre la gent.
Quan va anar a recollir-lo
amb el cotxe a l’aeroport
amb un ram de clamídies
ell la va abraçar molt fort.
I el matí del casori
la germana, quin consol,
quan el ram de clamídies
va poder enxampar al vol!
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...
I que dolços els dies
quan als ulls no els calen mots
i un perfum de clamídia
sembla embriagar-ho tot...
Però que amarga la tarda
i que intensa la pudor
d’aquell ram de clamídies
d’ella demanant perdó!
Ara tota una vida
resta en un traster llogat
on els rams de clamídies
es panseixen, oblidats.
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...
Diu que ell és per la zona,
que els dies de sol camina
fins que els peus fan mal o fins que
un ja no sent el món com gira.
I que, guardant certa aparença
d’ordre dins el caos, s’entrega
a una feina que queda molt bé dir que tens a les festes.
Diu que fa un parell de dies
el rumor es confirmava
i ella va tornar a ser vista,
digna, travessant la plaça.
Que l’alcalde va esverar-se,
donya Elvira persignar-se,
i nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.
Tot el que em queda per dir des de Ràdio Capvespre
és que avui tinc més fred que ahir: tanca la finestra...
Nens i nenes la seguien amagant-se rere els arbres.