Què serà el que tens tu?
Allò que et fa tan especial?
Quan parlo o penso en tu
és impossible ésser-ne, d'imparcial.
No és pas un mal de la percepció,
tampoc manca de seny.
T'has tornat tot i encara més.
El món ho sap: no n'és cap, de tabú.
És tan irreal,
el que em fa enyorar-te així quan no hi ets pas,
el que em fa idolatrar-te així; és tot tu.
Vaig perduda, visc ancorada gairebé com un ocell a son cel blau!
T'estimo...
Groc, m'hi tens ficada, a la butxaca
Morat, ja me n'he oblidat, del passat
En roig, car em sagnen els ulls de plorar-te
quan hi manques, al meu costat
Blau-cel, em costi el que em costi
Daurat, car no penso perdre't pas
El teu amor és un arc de Sant Martí de colors
i jo moro per tenir-te.
És deliciós veure't arribar,
veure els efectes que causes, tu;
amb el teu somriure angelical omples la cambra de llum.
Només en tu en trobo, de satisfacció.
En hi ha tant, per descobrir, encara;
tot és una dolça confusió
i la teva pell és la plenitud.
N'ets, d'irreal...
El que fa que m'enamori més cada dia,
el que em fa adorar-te així, és tot tu.
Vaig perduda, visc ancorada gairebé com un ocell a son cel blau!
T'estimo...
Groc, m'hi tens ficada, a la butxaca
Morat, ja me n'he oblidat, del passat
En roig, car em sagnen els ulls de plorar-te
quan hi manques, al meu costat
Blau-cel, em costi el que em costi
Daurat, car no penso perdre't pas
El teu amor és un arc de Sant Martí de colors
i jo moro per tenir-te.
És tan irreal...
El que fa que m'enamori més cada nit,
el que em fa adorar-te així, és tot tu.
Vaig perduda, visc ancorada gairebé com un ocell a son cel blau!
T'estimo...