La neu que cau dalt de la meva
Cobreix tot amb el seu oblit
En aquest remot regne
La reina ... sóc jo
La tempesta en el meu cor trenca ja
I cap parés la meva voluntat
He conservador cada mentida
Per al món la culpa és només meva
Així no val, no sentire
Un altre "no"
Des d'ara deixaré
Que el meu cor em guiï una mica
Oblidaré el que sóc
I des d'avui canviaré
Em quedo aquí
No me n'aniré mes
Ja estic sola
Des d'avui el fred és casa meva
A vegades fa bé
Poder escapar una mica
Pot semblar un salt enorme
Però jo ho afrentaré
No és no, és una virtut
I no la pararé mes mai
Cap obstacle per al meu
Perquè
Des d'ara trobaré
El meu veritable identitat
I viuré, si, viuré
Per sempre en llibertat
Si aquest és el lloc mio
Jo el descobriré
El meu poder es difongui als meus voltants
El gel augmenta i cobreix cada cosa al seu costat
Un pensament meu cristal·litza la realitat
La resta ja és història
Que passa i es va
Jo ho se, si, ho sé
Com el sol em posaré
Perquè després, perquè després
A l'alba surgiré
Mira aqui aquesta la tempesta
No pararà
Des d'avui el destí em pertany