El nostre amor sempre arriba a la fi,
tu velleta amb el teu aire roí
i jo vellet sortint a la porta.
Però al matí alguna cosa estranya passa,
tu entremaliada véns de catequesis
i jo entremaliat vinc corrent de l'escola,
fins i tot evitant-ho, tot es repeteix,
la topada, la caiguda yi l mal al peu
que el teu somriure sempre em consola.
Al nostre amor tot continua,
el primer petó i la llum de la lluna,
el casament i el sol de gener,
vénen la Joana, la Clara i en Martí,
arriben Pituxa, Laica i Bobi
i una arruga que apareix al mirall
amb l'artritis, l'hèrnia i la crossa,
tu confons el nom de la néta
i jo no sé on he posat els diners.
El nostra amor arriba sempre aquí,
al moment en què et miro
amb aire de xaiet penitent,
però ni et recordes bé del que he fet
i jo amb tot plegat també ho he oblidat,
però amb tu estic content,
penjo la gavardina al penjador,
em poso el pijama i m'apropo a tu
amb somriure tendre i agosarat.
Al teu peu fred acosto el meu calentet
i endormiscant-me allà mateix et dic fluixet,
ho viuria tot novament.