Anuncia la llum del dia
un farcell de cadenelles.
Ja desperta qui dormia
qui velava no vol peu.
Tentinegen les esclaves
i s'obrin els finestrals.
Es tanquen portes que amaguen
encara tebis llençols
M'abranda el qui em guanya.
Du els olis al meu cos
i l'empremta dels seus dits.
Breu espígol, foll amor.
Ai! Alba que em separes
des braços del meu amant.
Riu el rossinylo i drida.
Des de la torre a llevant.
La certa claror s'anuncia
el die s'aferma enjron.
I d'aquest verger de bessos
deixarem l'alè eixorc.
Recorde mentre s'allunya
es cossos encadenats.
Confonent-se nostres calces
entre rialles i ferram.
Desig del pas de les hores
i les hores van al pas
Quan torne la nit que torne
es sigil-lós gallard.
E pit s'omple de paüra.
Promet-me que tornaràs
a dur-me les bones noves
i a la ma el teu cabellam.
La memòria dels porus,
guarden records de sal,
que amb vent o sense vent
faran ses barques al mar.
Ai! Albe que em separes
des braços del meu amant
i calles, pecat que mires
i mires a altre costat.
Anuncia la llum del dia
un farcell de cadenelles.
Es nostres dits es desnuguen
i ferm fum del nostre anhel.