M'emporto el teu mig somriure,
el que vas deixar escapar quan et vaig convidar a sortir.
M'emporto el mesos d'hivern,
confessant secrets,
desfent l'amor que et vaig donar.
I digues, què vas veure en mi
per acceptar aquella tarda
i ara deixar-ho tot així?
Ofengant-me el record,
ofegant-me el teu adéu,
sonaren les sirenes
de la nostra trista habitació.
El silenci et destrona,
i el buit al meu interior
es fa etern i em devora,
hi ha un abisme entre els dos.
T'emportes la trista rutina,
l'unsult i el fàstig,
l'angoixa de veure'm al teu costat feliç.
I t'emportes el rencori el retret,
i els misstages de nit,
mentre jo fingia dormir.
I digues, què vas veure en mi
per acceptar aquella tarda
i ara deixar-ho tot així?
Ofengant-me el record,
ofegant-me el teu adéu,
sonaren les sirenes
de la nostra trista habitació.
El silenci et destrona,
i el buit al meu interior
es fa etern i em devora,
hi ha un abisme entre els dos.
I pobre de mi,
vaig saber sempre que te n'anaves a anar,
però no vaig tenir el valor
d'acceptar la teva traïció.