Que res no tinc per dir
que no m'ho diguis tu
i, així, tot el que et dic
tens sabut...
I abans de descobrir
l'inútil del meu cant
me'n vaig fins un altre any:
bona sort!
Jo em distrauré seguint el rastre a uns acords,
no fos que se'm perdés una cançó...
I no conec un camí millor
que m'acostés a tu.
Cavalls de núvols blancs
i llàgrimes d'estels;
mil lliris navegant
com vaixells.
I és clar que amb el que escric
t'ho hauràs de fer tot sol,
i et queda tant per dir:
bona sort!
Jo, amb permís, seguiré el rastre a uns acords
que jugant s'han donat a un cos bonic...
I no conec un millor camí
que em pugui acostar fins a tu.
Que res no tinc per dir
que no m'ho diguis tu
i, així, tot el que et dic
tens sabut.
La ra la la...
I abans que sigui massa tard
me'n vaig fins un altre any:
bona sort!
Aaaah...