Fa temps que he oblidat com plorar
Sol entre parets, dies i dies.
La gent sempre em diu que sóc mort...
La mort porta un nom: el teu nom!
Per mi tot té un preu... Què vals tu?
Quin preu pagaré? Potser la vida!
He pagat amb vida
Creure'm que jo
sempre fruiria
Del teu amor.
Vaig creure'm un rei per ésser amb tu;
Vaig fer-te un castell amb sang i riures.
He pagat amb vida
Creure'm que jo
sempre fruiria
Del teu amor.
Abella reina, què he estat jo?
Què vas donar-me per'ser el que sóc?
He pagat amb vida
Creure'm que jo
sempre fruiria
Del teu amor.
I ara que moro, moro tot sol!
Ja sóc història vora el foc...
Sóc com la boira; sóc un record
Dins la memòria dels somiadors...